La teràpia a tráves d'internet

Que la gran xarxa mundial d'informació, Internet, està oferint cada vegada majors i insospitades possibilitats a tots els usuaris, és per tots conegut. Tan sols un exemple d'això és el fet que per a moltes persones el correu electrònic s'està convertint, a poc a poc, en un ferm substitut de les comunicacions telefòniques a llarga distància. De la mateixa manera, els programes de chateo ens permeten conversar per escrit i en temps real amb qualsevol persona, sense importar com es trobe de lluny.

En l'àmbit de la psicologia, des de fa ja prou de temps, a més de multitud de recursos informatius, existixen en Internet fòrums de debat i de notícies, grups de suport i grups d'autoajuda, que acosten entre si a especialistes i afectats interessats en alguna qüestió comuna.

A Espanya encara no s'ha apostat amb força per la teràpia a distància en general, i menys si és possible per la teràpia OnLine, en part per desconfiança davant d'un mitjà relativament nou i, per consegüent, amb característiques i efectes encara desconeguts.

Els mitjans tècnics

Comentarem breument els diversos mitjans tècnics que ens proporciona Internet de cara a la intervenció o assessorament OnLine, mitjans amb què l'internauta estarà ja sens dubte familiaritzat, destacant les qualitats que més ens interessen.

• - El correu electrònic permet una comunicació asincrònica (no simultània, i per tant en diferit), gràcies a la qual és possible reflexionar la resposta des de minuts fins mesos.

• - El xat compta amb una sèrie d'avantatges addicionals respecte al correu electrònic, com són: la més flexibilitat de les conversacions, al ser estes en temps real ; la possibilitat de corregir errors o aclarir dubtes sense haver d'esperar un missatge; o la possibilitat de dur a terme un tractament psicològic establint sessions reals , de determinada duració i estructurades segons una periodicitat.

• - La conversació oral i/o visual a través de programes com el Skype, Yahoo, Messenger, etc. ja ens és útil gràcies als avanços en la infraestructura de telecomunicacions, sovint s'aconseguix una qualitat acceptable. Als avantatges del chateo podem afegir ací una altra més: la informació que donen el to de la veu i les seues oscil·lacions.

• - Quant a la videoconferència, cal advertir que els problemes relacionats amb la lentitud són merament tècnics, i que és d'esperar que en pocs anys hagen sigut esmenats. L'única inferioritat que pot mostrar este sistema enfront de la comunicació directa, la de carn i os, és que falta el contacte físic entre els interlocutors.

Avantatges de la teràpia a distància en Internet

Tots estos mitjans tècnics que facilita Internet van dirigits cap a una sola finalitat: millorar la comunicació entre les persones. És per això que en la xarxa han prosperat no sols llocs de recursos informatius relacionats amb la psicologia (ja siguen bibliografies, articles, anuncis de congressos, cursos, etc.), sinó també fòrums de debat per a especialistes i grups d'autoajuda, normalment organitzats per associacions d'afectats. Les experiències d'estos últims grups, que solen constar d'un moderador professional, i els avanços tècnics a favor d'una cada vegada més viable comunicació, ens conduïxen a una inevitable pregunta: per què no també la teràpia individual online?

En realitat, per poc que ens posem a pensar en l'aplicació d'este tipus de teràpia a distància, són molts els avantatges que se'ns vénen a la ment. Una d'elles és la seua complementarietat: es pot utilitzar Internet per a resoldre amb imminent eficàcia dubtes puntuals que vagen sorgint en el procés terapèutic normal.

A més de servir com a complement d'una teràpia normal, la seua accessibilitat, que ens pot acostar on no arriben molts altres servicis, gràcies a la infraestructura telefònica, ens fa plantejar-nos un ús quasi total de la teràpia per Internet quan una altra actuació és impossible (de la mateixa manera que a Espanya ja s'ha iniciat amb èxit el projecte "Aula Global", per a portar l'escolarització a les zones més remotes de la nostra geografia). Per això, que els professionals presten els seus servicis en la xarxa pot ser de gran ajuda a aquelles persones que, pel seu emplaçament físic, estiguen molt allunyades de qualsevol servici en persona o que, per patir alguna malaltia, no puguen desplaçar-se.

Hi ha altres casos que impossibiliten qualsevol altra actuació del psicòleg. Ho vullguem acceptar o no, hi ha persones que mai acudirien al psicòleg perquè són literalment incapaços de fer partícip a un altre, a una altra qualsevol", dels seus més íntims conflictes. No obstant això, en l'anonimat que concedix la xarxa, moltes d'estes persones són capaces de confessar l'inconfessable, i, davall eixe anonimat (que és relatiu, perquè l'altre potser coneix el teu nom i inclús el teu aspecte, però que dóna la tranquil·litat de la distància), chateando amb un psicòleg senten com si estigueren parlant amb un diari, amb l'excepció que este diari els contesta i assessora.

Sens dubte, hi ha encara més casos en què l'aplicació de la teràpia online podria ser indispensable. Imaginem per un moment la quantitat de persones que patixen fòbia social, o agorafòbia, o depressió profunda, i que no veuran un psicòleg perquè per a això han d'enfrontar-se en el camí amb els propis condicionants del seu trastorn. Algunes d'estes persones passen gran part de la seua vida tancades en el seu llar. Què ocorreria si pogueren consultar amb el psicòleg sense haver d'eixir d'allí? Per descomptat, en estos casos un tractament a distància no podria mantindre's massa temps, perquè acabaria per no sotmetre el client directament a les situacions conflictives; no obstant això, podríem utilitzar Internet com a mitjà alternatiu fins que aconseguírem que acudira en persona a un especialista.

Els inconvenients de la teràpia a distància en Internet

Per desgràcia existixen també alguns defectes que arrossega amb si l'exercici de la teràpia a través de la xarxa. Potser el més prominent d'ells és el problema de la seguretat. Si l'anonimat i la distància aporten beneficis, també comporten la incertesa de no saber qui t'està atenent. Per a evitar el frau, el lloc Web del psicòleg hauria d'incloure la major quantitat d'informació possible respecte als seus credencials (així com un número de telèfon del COP on confirmar les dades del col·legiat); en este sentit, tenint en compte la novetat i especial idiosincràsia del mig , potser s'hauria de revisar la normativa deontològica sobre la publicitat, perquè l'exposició de les credencials no hauria de prendre's com a tal, sinó com un aval que mitigue les deficiències de la distància.

Una vegada que el psicòleg ja ha demostrat ser qui diu ser, garantir la confidencialitat del seu client ja és tant la seua responsabilitat com la de qualsevol altre company. Una altra cosa és garantir la seguretat informàtica dels mitjans utilitzats. Per a assegurar-nos que ningú llegirà el nostre correu electrònic caldria utilitzar codis d'encriptació, llenguatges en clau desxifrables únicament per l'emissor i el receptor, que faciliten alguns programes i que impedixen que qualsevol altra persona accedisca als missatges.

Un altre problema que comprenen estes teràpies és l'absència d'informació no verbal. Esta absència es fa més notòria en el correu electrònic, el chateo per escrit i les conversacions amb so i sense imatge, que no ens permeten veure els gestos i expressions del client; mentres que l'atenció per mitjà de videoconferència superaria este defecte. No obstant això, no tots són inconvenients: els continguts no verbals no tenen per què circumscriure's de forma exclusiva a la nostra percepció visual del client, sinó que poden extraure's també del text escrit (en el cas del correu electrònic i del xat) i de les inflexions de la veu (en les conversacions orals).

Tot açò ens posa de manifest la gran diferència entre les teràpies convencional i a distància. No és el mateix tractar un client en persona que chatear amb ell; en cada una d'estes situacions treballem en un mitjà distint, amb les seues pròpies tècniques d'interpretació i aplicació. En un principi, esta diferència pot resultar un inconvenient donat el desconeixement que solem tindre de les potencialitats d'Internet. No obstant això, podem plantejar-nos la qüestió següent: ¿fins a quin punt és possible adaptar les nostres tècniques i estratègies terapèutiques al nou mig i avançar en elles? En el moment present resulta difícil plantejar-se una relaxació, una desensibilización sistemàtica en viu o un modelatge a través d'Internet, encara suposant la utilització de la videoconferència i del nombre més gran possible de recursos tècnics. Realment, moltes vegades ens veurem obligats a advertir el client de les limitacions del tractament Online. No obstant això, gran part de les estratègies relacionades amb la reestructuració cognitiva poden, segons el nostre parer, ser aplicades d'eixa forma.

Finalment, hi ha un altre problema que deté la teràpia en la xarxa, i és la lentitud de les comunicacions en temps real . Tractem este problema en últim lloc perquè en el pla de la fonamentació epistemològica o metodològica no té interés, ja que és merament tècnic i amb el temps acabarà solucionant-se. A Espanya, si nosaltres o el client no disposem de línia ADSL, el més usual és que no podem comunicar-nos per videoconferència (que requerix molt major amplada de banda), i que ens hàgem de conformar, com a màxim, amb el chateo per escrit.

Articule publicat per : D. Francisco Enrique López Bermú i D. Juan Jacinto Muñoz Rengel